L' esmorzar del dia 22/10/12

El dilluns, per esmorzar, vaig menjar llet amb cacau (Nesquik) i una torradeta amb formatge.

L' esmorzar va ser preparat pe mi mateix, com cada dia de la setmana, menys algun diumenge.

Jo diria que aquest esmorzar val un 3€: 1,5 que costa la llet amb cacau i 1,5 que val la torradeta amb formatge. 

Em sembla que de l' esmorzar no pot millorar res, perquè és el TEU esmorzar i no fa falta esforçar-ti gaire, igualment, tot acaba dins la panxa... El que vull dir amb això és que, sigui com sigui la presentació, la decoració, etc el plat serà bo igual.

Bon profit !!!

El crític gastronòmic

20/10/12: Avui he anat a esmorzar a un restaurant molt especial, segur que algú ja hi ha anat alguna vegada, es diu König.

L' entrada és preciosa: amb uns testos amb flors molt bonics que pots veure a peu de la carretera Sta. Coloma, al davant de l' Escola de Gestió Empresarial, a Vilablareix.  L' entrada està coberta per un porxo que el fa més elegant. Hi predomina el color platejat per les parets i el vermell per la decoració, com podrien ser els seients. Jo m' he demanat un mini de pernil ibèric amb formatge Camembert i un suc de fruita natural de pinya.

Primer m' han portat el suc de pinya mentre m' estaven preparant l' entrepà. Es notava que el suc era 100% natural, ja que en comparació amb els envasats aquells no valen res. Al cap d' un moment m' han portat l' entrepà. Que bo que era !!! Es podia barrejar el gust salat del pernil amb el cremós del formatge. La veritat, és que no hi havia gaire decoració en els plats.

Servei: boníssim
Menjar: boníssim, digne per esmorzar-hi un dia amb tranquil·litat.
Presentació: suficientment adequada.
Música: força bona, relaxant i agradable.
Vistes: no gaire bones, perquè estàs de cara a la carretera.
Preu: assequible.

Recomanat.

Esmorzant de petits...

Bones, tot seguit us deixo una imatge de quan jo tenia un any i mig, justament quan estava esmorzant a casa de la meva àvia.

Era el mes de Maig, no puc justificar el dia perquè cap membre de la meva família el sap. Eren les nou del matí, si fa no fa. El cuiner de l' esmorzar sempre era el meu avi, perquè la meva àvia tornava de treballar i la meva mare estava treballant, igual que el meu pare.
La recepta del plat era quasi bé sempre el mateix: llet i galetes. A vegades es combinava amb llet amb cereals.
La música que crec que seria adequada per acompanyar aquest àpat seria alguna dels Teletubbies, ja que m' agradaven molt, com podeu observar amb la meva samarreta.